Cap a Williams i Grand Canyon- 14 d'agost de 2011

Després de dormir en el AMERICANA INN 66 de Flasgstaff, ens dirigim a Williams.
Abans de sortir de Flagstaff fem una volta pel downtown. A diferència d'altres localitats, en aquesta la gent passeja pels carrers i les botigues (no massa tampoc). Res comparable a Barcelona o d'altres ciutats catalanes.

El centre de Flagstaff mereix que se li dediqui una estona. S'hi arriba per la mateixa Ruta 66, indicada degudament en els cartells dels carrers. Hi ha uns bars on esmorzar (també dinar i sopar) a San Francisco St. amb Phoenix Avenue.

De Flagstaff a Williams, tot seguint la carretera de la ruta, ens hem endinsat en un bosc on les vaques i els toros creuen els camins sense previ avís. La ruta queda tallada en aquest camí així que cal tornar endarrera i prendre la 89West, que és també la 66 en alguns trams.

A Williams hem dinat al primer local que et trobes arribant des de l'Est. És el Diner 66, un altre d'aquest llocs típics americans on els guarniments estan dedicats al record dels mites.

En aquest local hem presenciat una història que només pot succeir als EE.UU.
Un senyor de dimensions corporals desmesurades s'ha aixecat del sofà on dinava per marxar. Quan ha fet el gest per situar-se en posició bípeda ha perdut l'equilibri i ha caigut a terra a càmera lenta tot i que dos joves s'han aixecat a gran velocitat per agafar-lo i evitar l'impacte del senyor gros contra el terra dur. Per fer-vos una idea de la situació, seria com quan algú està depeu agafant una moto i de sobte el pes li venç cap al costat contrari d'on és ell. Quan la moto perd la vertical resulta imposible sostenir el seu pes i la màquina cau a terra per molts esforços que es vulguin fer.
Un cop a terra el senyor gros ja no es va poder tornar a aixecar. Malgrat els intents per ajudar-lo de 5 persones, recuperar la vertical li va resultar impossible. Una estona més tard (30') i després d'uns quants intents infructuosos va arribar "El policia". El seu intent d'aixecar a pes al senyor gros va provocar algun riure sota el nas dels comensals que seguien dinant amb el senyor al terra al costat. Finalment, i amb el suport d'una cadira enclastada als sofàs del local, el senyor gros va aconseguir fer un gir sobre ell mateix i recolzant la mà sobre la cadira va aconseguir recuperar la verticalitat.
Amb la camisa empapada en suor va sortir del local amb el cap ben alt.

Williams són dos carrers formats per una "loop". Tot seguint l'entrada topes amb el "Center Visitor".
Tots els dies a les 7pm, en algun punt d'aquest carrer, hi ha un espectacle de pistolers (the Gunners show) que està força divertit.
Williams és la primera localitat on parem que té les botigues (souvenirs) obertes fins la nit. Locals on sopar n'hi ha pocs.

De Williams al Grand Canyon es triga al voltant d'una hora i quart en arribar pujant per la 64. Abans d'entrar al Parc arribes a l`airport on es poden contractar vols en helicòpter o avioneta. Hi ha varies companyies amb diferents preus. Abans de decidir-se per una millor consultar a les tres empreses.


VÍDEO DEL GRAND CANYON, HELICÒPTER

Les fotos del dia

De Gallup a Flasgstaff - 13 d'agost de 2011

El cotxe ha decidit alertar-nos i ens comunica que li hem de canviar l'oli si volem continuar amb ell. Després de trucar a "Dollar", la companyia que ens ha llogat el cotxe, ens dirigim a un "Walmart" on ens canviaran l'oli. Però és clar, el temps d'espera és de dues hores així que fem unes compres al supermercat i així fem temps.

El canvi d'oli ens ha costat 33$ que ens seran retornats que deixem el cotxe a San Francisco.

Després d'això hem estat passejant pel Downtown de Gallup i hem acabat en un Bar autòcton molt però que molt especial. A l'entrar ens han col·locat una polsera. A l'interior no hi havia cap turista, només gent local amb un excés d'alcohol important. Un paio s'ha assegut a la nostra taula i ens ha donat conversa (la pallisa) fins que hem decidit aixecar-nos i anar a buscar una nova ubicació. Les fotografies i els vídeos a l'interior del local estan prohibits. A priori no es comet cap il·legalitat a l'interior: taules de billar, taules on veure cervesa, taules on passar l'estona. Tot i això, no hi ha record fotogràfic de l'interior.

El Downtown del Gallup està a la mateixa carretera de la Ruta 66. Passejant per la zona ens trobem amb una cerimònia india similar a les vistes el dia anterior al Pow Wow.

Seguint el carrer principal de Gallup podem trobar el "Museum Historic", a la 301 de la 66 scenic road.
També en aquest carrer podeu trobar botigues de roba, aprofitar per vestir-se com un autèntic indi o com un cowboy, amb pistola inclosa. No són souvenirs ni disfresses. És la roba que duen habitualment en aquella regió. Per cert, si voleu fer fotos o enregistrar a la filadora cal pagar un propina.

I seguint per aquest carrer podeu entrar a esmorzar, dinar o sopar al "eagle Coffe 66". Un altre local ambientat amb motius de la ruta.

Sortim de Gallup camí a Flagstaff. Per la 66 i enllaçant amb un tram de la 118Hwy passem per l'Indian Village, tot just després de "Manuelito". Són més botigues indies amb souvenirs de tota mena.

Ja a l'estat d'Arizona parem a Holbrook i dinem al "Maestas Bar", recomanat a la guia. 16'24$, Hamburguer amb patates, Sandwich amb amanida, aigua i cola.
A la cantonada del davant hi ha una esplanada, amb botiga inclosa, plena de pedres (a la venda) i alguns motius de la ruta. Fem algunes fotos més i seguim.

A la localitat de Wigwam trobem el motel amb habitacions TeePee. Passar la nit costa 58$. Val la pena si us coincideix que heu de parar a dormir per aquesta zona tot i que als voltants no hi ha res a fer.
Davant de cada "habitació" hi ha un cotxe clàssic americà. Només per fer-se la foto, però està curiós.
El primer és el nostre i potser no s'adequa a la resta.

Circulant per la I-40 i sortint per la 233exit s'arriba al Meteor Crater. Situat entre Winslow i TwoGuns.
Entrar costa 15$ i la visita està feta en 30-40'. A l'entrada hi ha un petit museu amb explicacions sobre l'origen del crater i també, com no, una botiga.
A l'exterior, el gran forat provocat per un meteorit que va caure amb la força d'una bomba nuclear.
El tema no té més a no ser que un sigui un apasionat del tema.

Finalment arribem a Flagtaff on ens instal·lem a l'AMERICANA INN 66, per 68$ la nit.

Les fotos del dia

A Gallup tot el dia - 12 d'agost de 2011

Iniciem un nou dia amb les expectatives molt altes. L'agenda del viatge estava marcada per coincidir amb el POW WOW que s'organitza cada any en aquestes dates a Gallup.
Una cerimònia tribal india plena d'espectacles, a unes 5 milles a l'est de Gallup, en el Red Rock.
L'entrada costa 10 dollars si es vol anar al matí. A partir de les 16h l'entrada es "free".
Dances, cançons, rodeos i paradetes de souvenirs indis. Una mica de tot sense ser res de l'altre món.

I ja se sap, quantes més il·lusions es fan més difícil és complir amb les expectatives. Potser per això el Pow Wow ens ha acabat semblant una fireta d'indis i cowboys en la recerca del turista amb les butxaques plenes de diners.
L'espectacle és bo però cal assistir-hi amb intel·ligència. Per començar no s'ha de fer cas dels horaris d'inici dels shows. De vegades van amb "l'hora india" (segons una de les organitzadores de l'esdeveniment), que ve a ser "l'hora que ens sembli més convenient".
Per altra banda, els espectacles de major interés són a la tarda i el matí queda una mica desert, tan sols destinat a la venda de collarets i polseres a les botigues improvisades en taules sota toldos.

Si es vol assistir al rodeo cal anar a les 13h. i "pagar" 10$ més. Això si un és legal i segueix les indicacions, perquè a la porta del Rodeo ningú demana cap mena d'entrada. Així que millor estalviar-se aquests 10$.

A la tarda continuen els espectacles, les danses i cants tradicionals, les cerimònies religioses, etc.

Empalagats de tanta cerimònia marxem aviat tot i que ens diuen que el show de les 20h és molt bo.
Sigui com sigui aquest show, marxem.

Les fotos del dia

De Monument Valley a Gallup - 11 d'agost de 2011

El matí ha començat a les 5.30
La nostra guia ha sortit de la seva furgoneta i ens ha despertat a tots. La sortida del sol ens espera.
Sense temps per fotos hem recollit i pujat a la furgo. El sol ja surt.

I un cop acabat l'espectacle fem el darrer passeig per les interioritats del desert. Un desert amb sorpresa, hi ha un riu.

El recorregut s'acaba amb una foto de grup i l'esmorzar. Un continental breakfast amb cereals, sucs, café i algunes peces de fruita.

El dia 10 d'agost amb els Indis Navajos ha estat memorable. El recorregut per National Park Monument Valley és, possiblement, el millor que es pot fer als EE.UU. Això sí, ha de ser un recorregut complert.
En el mateix parc nacional només hi ha dos opcions de passar la nit. Una en l`hotel "The View" (cal reservar amb més d`una any d`antel.lació) o en una Hogan en mig del desert, fent la reserva a través de l'agència Thailanders Simpson's.
Altres opcions són fora del parc. A un milla de l'entrada hi ha Bed and Breakfast. Sino, els motels més propers són a Mexican Hot (45' direcció Est) o Kayenta (45' direcció Sudoest). En tots dos casos trobar habitació no serà fàcil.
Però abans de marxar de Monument Valley... s'ha de cavalcar. Un tour d`una hora a cavall per Monument Valley costa entre 60 i 70 dollars, segons la capacitat de negociació i regateig que cadascú tingui. I es que als EE.UU. el preu no el posa només el venedor. Qui compra té molt a dir.
El tour es pot comprar al davant de l'hotel "The View" però també n'hi ha per l'interior del Parc.

Un cop feta la broma de John Wayne, ens dirigim cap a Gallup novament.
Pel camí ens aturem al Chelly Canyon. Com "tot" en aquest pais, a les 17h tanquen. Això de que els EE.UU. viuen en un "non stop" només és aplicable als negocis de les grans ciutats com NYC o Los Angeles.
Per arribar al Chelly Canyon des de Monument Valley cal agafar la carretera direcció Kayenta.

El dia l'acabem com l'hem iniciat, contemplant el sol. En aquesta ocasió volem veure com s'amaga i això coincideix amb la carretera 264 Est, entre Ganado i Tse Bonito, i l'inici d'una pluja que acabarà en tormenta.

Finalment, i sota un pluja important, arribem a Gallup on el Motel Super 8, amb piscina i llit extra gran ens espera.

Les fotos del dia

De Gallup a Monument Valley - 10 d'agost de 2011

El trajecte des de Gallup (New Mexico) fins el National Park Monument Valley (Utah / Arizona) és d'unes 4h i 30'. Això sense entretenir-se en el camí, cosa no gaire fàcil perquè el paisatge és senzillament espectacular.

Nosaltres hem escollit el trajecte que comença a Gallup per la 491 Nord en direcció Shiprock per després agafar la 160 West i enllaçar amb la 41 Nord en direcció Bluff. Aquí hem fet una aturada, després de 3 hores llargues de conducció, per gaudir d'una recreació d'un poblat de l'antic Far West. Carruatges, vivendes, l'escola i tota mena de detalls es poden trobar en aquesta localitat. Val la pena passar i fer el recorregut per les diferents cases i gaudir dels detalls de cadascuna. L'entrada és gratuïta tot i que trobareu cartells on es demana una donació per poder conservar aquest petit record del passat.

Continuant cap a Monument Valley hem passat per Mexican Hat, tot seguint la mateixa carretera. El riu creua aquesta localitat en la que també val la pena quedar-s'hi una estona. Per motius de temps, com sempre, hem hagut de seguir el viatge per no fer tard a la cita amb els Indis Navajos.
Un cop al National Park Monument Valley, l'entrada costa 5$ per persona (els menors de 9 anys no paguen) hem anat al Center Visitor, situat en el lobby de l'hotel "The View". Des d'aquest hotel, a la mateixa entrada del park, es pot contemplar el park Nacional en bona part de la seva extensió. Les vistes són extraordinàries.

En el Lobby ens esperava la nostra guia, nadiva Navajo, Crystallee. Amb ella hem recorregut una bona part del park per on té accés tothom que hagi pagat l'entrada. Però el tour que hem contractat ens porta més lluny, per camins on només els Navajos poden conduir les seves camionetes preparades pels turistes. Amb la nostra guia hem arribat a llocs insòlits, espais on el desert és fa infinit i les muntanyes vermelles capten tota l'atenció.

Després d'una bona estona de recorregut, ha arribat l'hora del sopar i la cerimònia dels Indis Navajos. Per sopar: pita de pa, amb "beans", enciam, tomàquet, ceba, i d'altres elements culinaris. Segurament semblant a un Taco.

I després del sopar, la cerimònia ancestral.
Uns indis vestits per l'ocasió dansen i ens fan dansar al ritme dels seus cants i al voltant d'una foguera. Inicien un ritual de sons i balls en els que tothom participa.

Després de tot això, ja cap al tard, arriba l'hora de descansar en un Hogan. És una construcció feta de fang i fustes sense res en el seu interior que no sigui sorra del desert. No hi ha llit, no hi ha matalàs, no hi ha res. Únicament un tub que fa les funcions de xemeneia. La nostra guia ens aconsella dormir fora, al ras, ja que dins del Hogan fa calor. Ens donen uns aïllants tèrmics per col·locar al terra i uns quants sacs de dormir per fer de matalàs. Dormim amb el cel com a sostre. Sota les estrelles i la lluna, i amb el so d'un cavall que de tant en tant ens indica que no està gaire lluny de nosaltres.

El dia ha estat esgotador físicament però deliciós alhora. Altament recomanable.
El tour és un "overnight hogan" i ens ha costat 175$, per persona. Però no penseu que el recorregut s'acaba amb l'acampada a l'aire lliure. L'endemà, a les 5.30am la nostra guia ens despertarà per acompanyar-nos a veure la sortida del sol.
Demà continuem. Des del desert del Monument Valley, GOOD NIGHT.

Les fotos del dia

De Grants a Gallup - 9 d'agost de 2011

Desprès de dormir al Motel 6 de Grants i d'una rebaixa en el preu per haver-nos tancat la piscina de bon matí, hem esmorzat "El Cafecito". Un bar a la carretera principal de la ciutat, Santa Fe Avenue, on a més de locals estan tots els motels haguts i per haver. En aquest bar trobareu una bona i extensa carta de  breakfast i molt bona atenció per part de les cambreres. Una bona part d'elles parlen espanyol.

La visita per Grants no té massa misteri. Una volta en cotxe i anar parant per fer les fotos del dia. Una parc, algunes vivendes degradades i d'altres en millor estat. Poca cosa més.

En sortir del Motel 6 hem comprovat definitivament que "qui no plora no mama". En el país de les reclamacions les queixes sempre funcionen. Avui al matí la piscina estava tancada per "problems" sense justificar. Ha estat protestar i rebre un "refund" de 7 dollars. Una misèria, sí però és una reclamació feta en anglès i amb èxit.
Tot sortint de Grants està El Malpais, un parc nacional molt i molt gran on es poden trobar algunes coses interessants només anant en cotxe. Les excursions a peu poden estar molt bé però caldria dedicar un temps que no tenim. El visitor center de El Malpais està a l'est de l`avinguda Santa Fe de Grants, en una carretera que queda tallada, sense sortida.

Per arribar al parc nacional de El Malpais cal agafar la I40 Est, exit 89 i agafar la 117 sud. Per aquesta carretera es pot fer una parada al "Sandstone Bluffs Overlook", on hi ha unes grans vistes. Una altra aturada a "La ventana Natural Arch".

La tercera aturada no cal. El "Lava Falls Area" està tancada a la circulació. Només es pot arribar a peu, uns 2 o 3 km de camí.
Per anar a "Bandera Crators Ice Coves" cal tornar a Grants. Allà s`agafa la I40 West, exit 81. I d'aquí en direcció El Morro s`hi arriba.
Aquesta part ens l'hem saltat per què volíem arriba a Gallup a una hora decent.
Camí a Gallup entre Thoreaud, exit 47 i Coolidge, exit 44 de la I40 ens hem aturat a fer la foto a dues coses que remarquen les guies.
La primera, "Herman`s Garage", una benzinera que data del 1931 (actualment tancada) i que va ser la primera de la Ruta 66 on hi havia un mecànic. A dia d'avui el mecànic encara hi és però no se jo si arreglen res. El lloc està ple de ferralla i estris abandonats.

Seguint per la Frontadge Road, la 66 no existeix en aquest tram, es troba el "Continental Divide Elevation". És el lloc de major altitud de la Ruta 66. A partir d`aquest punt de New Mexico els rius van cap a la desembocadura del Pacific o de l`Atlàntic.

Finalment, i en una hora record per al que estem acostumats en aquesta ruta, hem arribat a l'hotel "El Rancho" de Gallup a les 6.30pm. Un bany a la piscina, algunes fotos i a sopar.

LES FOTOS DEL DIA

D'Albuquerque a Grants - 8 d'agost de 2011

L'inici del matí no ha estat gaire afortunat. Seguint les indicacions d'uns dels llibres amb el que ens guiem, hem anat a buscar el ROUTE 66 DINNER (1405 NE Central Avenue, Albuquerque) amb l'objectiu d'esmorzar. Però resulta que de dilluns a divendres el local l'obren a les 11am.

Així que hem hagut de buscar una alternativa. L'hem trobat al MILTON'S, a la mateixa Central Avenue. 2 White Toast, one pancake and one cofee, per 5'50$.

Tot seguit hem recollit les maletes del Motel Dessert Inn i hem anat a rentar roba (Laundry) al davant mateix del Motel (al Nord de la Central Avenue). Un sobre de sabó, 0'75$. Suavitzant, 0'75$. La rentadora, 2$. L'assecadora, 0'25$ per cada 8'. Hem hagut de fer més de 30' d'assecat.
El “Laundry” és una sala plena de rentadores i assecadores on la gent arriba amb sacs plens de roba bruta i neteja la seva roba mentre passen l'estona llegint, connectats a internet, jugant a les màquines que hi ha a la sala o xerrant amb algú altre.

Amb la roba neta, ens hem dirigit al “Old Town” d'Alburquerque. Una zona que conserva l'essència dels seus inicis quan per allà el 1700 els espanyols van conquerir aquests territoris. Com a Santa Fe, el color de les façanes és marronós i amb un accentuat aspecte mexicà. Paga força la pena passar-hi una estona passejant pels seus carrers.

Després de dinar en el Red Rock Café (bar grec i galeria d'art, tot en un) en el mateix Old Town, hem fet via cap a Grant passant primer per Acoma Pueblo. La sorpresa (negativa) ha estat que en aquest poble no es pot arribar en cotxe perquè un indi Acoma no et deixa passar. S'ha de deixar el cotxe a la vall de les muntanyes i contractar una visita guiada que costa 20$ per persona. El problema afegit per nosaltres ha estat que el poblat està obert als visitants de 9am fins les 5pm. Nosaltres hem arribat a Acoma Pueblo a les 17.30h. La lectura positiva és que ens hem estalviat 40$. Les visites són en rigorós anglès i nosaltres amb l'anglès no som massa rigorosos. Per cert, les fotografies i els vídeos estan prohibits en el territori dels indis Acoma.
Nosaltres ens ho hem passat una mica pel "forro".

Així doncs hem reprès el camí cap a Grant, destí final del dia.
Al Motel 6 (45$, taxes incloses, més 3$ d'internet) és on passarem la nit.

Demà ens espera “Elmalpais” i l'arribada a Gallup.

LES FOTOS DEL DIA