Abans de sortir de Flagstaff fem una volta pel downtown. A diferència d'altres localitats, en aquesta la gent passeja pels carrers i les botigues (no massa tampoc). Res comparable a Barcelona o d'altres ciutats catalanes.
El centre de Flagstaff mereix que se li dediqui una estona. S'hi arriba per la mateixa Ruta 66, indicada degudament en els cartells dels carrers. Hi ha uns bars on esmorzar (també dinar i sopar) a San Francisco St. amb Phoenix Avenue.
De Flagstaff a Williams, tot seguint la carretera de la ruta, ens hem endinsat en un bosc on les vaques i els toros creuen els camins sense previ avís. La ruta queda tallada en aquest camí així que cal tornar endarrera i prendre la 89West, que és també la 66 en alguns trams.
A Williams hem dinat al primer local que et trobes arribant des de l'Est. És el Diner 66, un altre d'aquest llocs típics americans on els guarniments estan dedicats al record dels mites.En aquest local hem presenciat una història que només pot succeir als EE.UU.
Un senyor de dimensions corporals desmesurades s'ha aixecat del sofà on dinava per marxar. Quan ha fet el gest per situar-se en posició bípeda ha perdut l'equilibri i ha caigut a terra a càmera lenta tot i que dos joves s'han aixecat a gran velocitat per agafar-lo i evitar l'impacte del senyor gros contra el terra dur. Per fer-vos una idea de la situació, seria com quan algú està depeu agafant una moto i de sobte el pes li venç cap al costat contrari d'on és ell. Quan la moto perd la vertical resulta imposible sostenir el seu pes i la màquina cau a terra per molts esforços que es vulguin fer.
Un cop a terra el senyor gros ja no es va poder tornar a aixecar. Malgrat els intents per ajudar-lo de 5 persones, recuperar la vertical li va resultar impossible. Una estona més tard (30') i després d'uns quants intents infructuosos va arribar "El policia". El seu intent d'aixecar a pes al senyor gros va provocar algun riure sota el nas dels comensals que seguien dinant amb el senyor al terra al costat. Finalment, i amb el suport d'una cadira enclastada als sofàs del local, el senyor gros va aconseguir fer un gir sobre ell mateix i recolzant la mà sobre la cadira va aconseguir recuperar la verticalitat.
Amb la camisa empapada en suor va sortir del local amb el cap ben alt.
Williams són dos carrers formats per una "loop". Tot seguint l'entrada topes amb el "Center Visitor".Tots els dies a les 7pm, en algun punt d'aquest carrer, hi ha un espectacle de pistolers (the Gunners show) que està força divertit.
Williams és la primera localitat on parem que té les botigues (souvenirs) obertes fins la nit. Locals on sopar n'hi ha pocs.
De Williams al Grand Canyon es triga al voltant d'una hora i quart en arribar pujant per la 64. Abans d'entrar al Parc arribes a l`airport on es poden contractar vols en helicòpter o avioneta. Hi ha varies companyies amb diferents preus. Abans de decidir-se per una millor consultar a les tres empreses.
VÍDEO DEL GRAND CANYON, HELICÒPTER
Les fotos del dia
Nens!! Quina cara d'acollonits que feu al principi.
ResponEliminaEva no es peloteo s estimem molt aqui, i que fariem sense els millors caps d'estudi del mon (i no es peloteo, jejeje)
Be ja veiem que us ho esteu passant pipa. Un petonas molt gros.
Una abraçada per vosaltres també des de les Amèriques.
ResponEliminaEva i Dani