D'Oklahoma City a Conway - dia 4 d'agost de 2011

Com de costum, de bon matí hem sortit de l'hotel amb destí a una nova localitat. Aquest cop havia de ser Amarillo però ens hem quedat a unes poques milles, Conway.
El dia ha començat amb una visita a l'exterior del pavelló dels Oklahoma City Thunders.

El Chesapeake Energy, situat al 100 W Reno Avenue, Oklahoma. En ple downtown de la ciutat. En el barri de Brickstow, que de nit es converteix en lloc de festa.
A Oklahoma s'intueix que hi ha moltes i diverses coses a fer i veure. El nostre temps és limitat i anem a fer les fotos que les guies ens indiquen.
NW 24rd Street amb la NW23rd street trobem una ampolla de llet gegant. No té més gràcia que fer la foto i continuar.

El Memorial Park, una de les moltes zones verdes de la ciutat està entre el barri "Capitol" i "Bricktown".
Unes curioses fonts, preparades per fer-se una bona remullada, fan que la calor es pugui anar passant de millor manera.

Ja camí cap a Texas passem per un munt de pobles amb interessos diversos i moltes fotos Kitch: Yukon, El Reno, Calumet, Seary, Brideport, Hydro (Lucille's - Gas Station), Weatheford, Elk City (National 66 Museum, a la 3rd amb Piooner St.). L'entrada al Museu costa 5 dolars i val molt la pena gastar una hora en visitar-lo. Recorres la història de la "Old Route" i també una bona part dels costums i formes de vida americana.

Finalment arribem a Texola (darrer poble d'Okclahoma state i molt però que molt singular).

L'entrada a Texas la fem per la "Old Historic Route", carretera que hem mirat de no deixar en cap moment malgrat que les indicacions dels senyals de trànsit i del GPS insisteixen a que abandonem.
A Texas passem per: Shamrock (algú s'ha construït una casa sota un petit turó per aprofitar la conservació de la temperatura sota terra), Lela, McLean (Gas Station), Alanreed (Gas Station), Jericho, Groom (on fem la fotografia a una torre inclinada i a una creu gegant que indiquen les guies).

Finalment i veient que Amarillo encara queda lluny i es fa fosc, ens quedem a Conwoy. Demà, quan sortim cap a Palo Duro Canyon, visitarem una imitació irònica del Cadillac Ranch que hi ha molt aprop del Motel on dormir avui.
Motel Café. Per 46'64 dolars dormim i esmorzem. El Motel està apartat de la civilització però una bar obert des de primera hora del matí fins a les 22pm ens regala una bonica conversa amb la cambrera a qui li agrada sentir-nos parlar en català. Amb ella, de nom Lisa, parlem una estona (en un anglès deteriorat) i ens anem traduint paraules del Català a l'Anglès i a l'inrevés.
Sopem per 17dolars uns plats, com sempre, generosos.
Demà més. Ara podeu veure les fotos del dia.