El trajecte des de Gallup (New Mexico) fins el National Park Monument Valley (Utah / Arizona) és d'unes 4h i 30'. Això sense entretenir-se en el camí, cosa no gaire fàcil perquè el paisatge és senzillament espectacular.
Nosaltres hem escollit el trajecte que comença a Gallup per la 491 Nord en direcció Shiprock per després agafar la 160 West i enllaçar amb la 41 Nord en direcció Bluff. Aquí hem fet una aturada, després de 3 hores llargues de conducció, per gaudir d'una recreació d'un poblat de l'antic Far West. Carruatges, vivendes, l'escola i tota mena de detalls es poden trobar en aquesta localitat. Val la pena passar i fer el recorregut per les diferents cases i gaudir dels detalls de cadascuna. L'entrada és gratuïta tot i que trobareu cartells on es demana una donació per poder conservar aquest petit record del passat.
Continuant cap a Monument Valley hem passat per Mexican Hat, tot seguint la mateixa carretera. El riu creua aquesta localitat en la que també val la pena quedar-s'hi una estona. Per motius de temps, com sempre, hem hagut de seguir el viatge per no fer tard a la cita amb els Indis Navajos.
Un cop al National Park Monument Valley, l'entrada costa 5$ per persona (els menors de 9 anys no paguen) hem anat al Center Visitor, situat en el lobby de l'hotel "The View". Des d'aquest hotel, a la mateixa entrada del park, es pot contemplar el park Nacional en bona part de la seva extensió. Les vistes són extraordinàries.
En el Lobby ens esperava la nostra guia, nadiva Navajo, Crystallee. Amb ella hem recorregut una bona part del park per on té accés tothom que hagi pagat l'entrada. Però el tour que hem contractat ens porta més lluny, per camins on només els Navajos poden conduir les seves camionetes preparades pels turistes. Amb la nostra guia hem arribat a llocs insòlits, espais on el desert és fa infinit i les muntanyes vermelles capten tota l'atenció.
Després d'una bona estona de recorregut, ha arribat l'hora del sopar i la cerimònia dels Indis Navajos. Per sopar: pita de pa, amb "beans", enciam, tomàquet, ceba, i d'altres elements culinaris. Segurament semblant a un Taco.
I després del sopar, la cerimònia ancestral.
Uns indis vestits per l'ocasió dansen i ens fan dansar al ritme dels seus cants i al voltant d'una foguera. Inicien un ritual de sons i balls en els que tothom participa.
Després de tot això, ja cap al tard, arriba l'hora de descansar en un Hogan. És una construcció feta de fang i fustes sense res en el seu interior que no sigui sorra del desert. No hi ha llit, no hi ha matalàs, no hi ha res. Únicament un tub que fa les funcions de xemeneia. La nostra guia ens aconsella dormir fora, al ras, ja que dins del Hogan fa calor. Ens donen uns aïllants tèrmics per col·locar al terra i uns quants sacs de dormir per fer de matalàs. Dormim amb el cel com a sostre. Sota les estrelles i la lluna, i amb el so d'un cavall que de tant en tant ens indica que no està gaire lluny de nosaltres.
El dia ha estat esgotador físicament però deliciós alhora. Altament recomanable.
El tour és un "overnight hogan" i ens ha costat 175$, per persona. Però no penseu que el recorregut s'acaba amb l'acampada a l'aire lliure. L'endemà, a les 5.30am la nostra guia ens despertarà per acompanyar-nos a veure la sortida del sol.
Demà continuem. Des del desert del Monument Valley, GOOD NIGHT.
Les fotos del dia
ei navajos!!! com ho tenim per alla??? veig que esteu cumplint el somni de l'eva.. al tanto dani que hi ha molt d'indi suelto per alla!!! avam que farem... jejeje molts records des de terres amb més història que les que visiteu..jejejejeje
ResponEliminaDes de USA enyorem la teva terra, que efectivament té bastant més que explicar que els EE.UU.
ResponEliminaSempre Menorca, sempre Ciutadella.
Una abraçada forta a tu, la Carme i en Berto Jr.
Eva i Dani