Després del llarg i esgotador viatge estem actualitzant la informació d'aquest bloc. Més imatges i algunes explicacions de com arribar als llocs visitats. Les carreteres no sempre coincideixen amb les indicacions del GPS i menys si són secundàries.
Gràcies a tots per seguir-nos i visitar-nos.
Eva i Dani
dimarts, 30 d’agost del 2011
dissabte, 27 d’agost del 2011
Dels EE.UU. a Catalunya
Ja som a l´Hospitalet.
Dissabte 27 d´agost a les 17h aterràvem a l´aeroport de El Prat.
Tot ha anat bé. Només un petit retard de l´avió que ens havia de dur de Toronto a Frankfurt.
Ara toca descansar.
Dissabte 27 d´agost a les 17h aterràvem a l´aeroport de El Prat.
Tot ha anat bé. Només un petit retard de l´avió que ens havia de dur de Toronto a Frankfurt.
Ara toca descansar.
divendres, 26 d’agost del 2011
Aeroport Internacional de San Francisco - 26 d'agost 2011
Tornem a Barcelona via Toronto i Frankfurt.
13.20h dia 26, San Francisco - Toronto.
Què es veu des de la torre més alta de Toronto?
...
Torontontero !!!
Feta la brometa de nen de P3, continuem el viatge.
22.00h dia 26, Toronto - Frankfurt (arrivada el dia 27)
13.00h dia 27, Frankfurt - Barcelona (arrivada cap a les 15.15h)
LES FOTOS DEL DIA
13.20h dia 26, San Francisco - Toronto.
Què es veu des de la torre més alta de Toronto?
...
Torontontero !!!
Feta la brometa de nen de P3, continuem el viatge.
22.00h dia 26, Toronto - Frankfurt (arrivada el dia 27)
13.00h dia 27, Frankfurt - Barcelona (arrivada cap a les 15.15h)
LES FOTOS DEL DIA
San Francisco - 25 d'agost 2011
Un dia a San Francisco dóna per molt però és poc temps.
Uns donuts i un café a l'hotel i posada en marxa.
El dia l'hem iniciat a Lombard st. fent unes quantes baixades amb el cotxe descapotat.
Després hem anat a Fisherman's Wharf per comprar els tickets de transport públic per tot un dia (24$ per persona). Els de tres dies costen 21$.
A partir d'aquí hem passejat per la ciutat agafant tota mena d'autobusos, trollers, cable car, etc.
Chinatown, Union Square, Whashiton square, Fisherman's Wharf, Castro. És tot el que ens ha donat temps.
Demà tornem a Barcelona.
S'ha acabat la Ruta 66 i l'anex cap a San Francisco.
LES FOTOS DEL DIA
Uns donuts i un café a l'hotel i posada en marxa.
El dia l'hem iniciat a Lombard st. fent unes quantes baixades amb el cotxe descapotat.
Després hem anat a Fisherman's Wharf per comprar els tickets de transport públic per tot un dia (24$ per persona). Els de tres dies costen 21$.
A partir d'aquí hem passejat per la ciutat agafant tota mena d'autobusos, trollers, cable car, etc.
Chinatown, Union Square, Whashiton square, Fisherman's Wharf, Castro. És tot el que ens ha donat temps.
Demà tornem a Barcelona.
S'ha acabat la Ruta 66 i l'anex cap a San Francisco.
LES FOTOS DEL DIA
dijous, 25 d’agost del 2011
Ajudeu-nos a escollir casa
De entre totes les que hem estat visitant, aquestes són les que ens podem permetre pagar si venem el pis de l'Hospitalet.
Ajudeu-nos a escollir.
Ajudeu-nos a escollir.
dimecres, 24 d’agost del 2011
Santa Cruz i San Francisco - 24 d´agost 2011
Darrers dies per terres americanes. Avui toca Santa Cruz i arribar a San Francisco.
La primera visita del dia ha estat el "Mystery Spot", a 10' de Santa Cruz (mystery spot road 465)
És un lloc on la ciència de la física no pot donar explicació als fets que allà succeixen. La llei de la gravetat que tots coneixem perd la seva explicació.
Es poden aconseguir postures corporals impossibles en situacions normals.
La visita és guiada i costa 5$ fer el recorregut. El parquing, 5$ més.
Després de la visita a Mystery Spot hem anat a la Cliff Road West 5321. Allà hi ha una platja amb una roca en forma d'arc. Aparcar el cotxe a l'interior costa 10$ però es pot aparcar fora i és gratuït.
La platja és plena d'algues, hi ha boira i fa fred. Ens hi estem una estona i marxem.
Vorejant la platja per aquesta mateixa carretera trobem el museu del surf. És una petita casa amb tota mena de referències al món del mar.
Encara som a Santa Cruz. El passeig de la platja és una petita recreació de Santa Mónica, amb atraccions a la vora del mar. També hi ha un petit racó reservat per a les foques i lleons marins. Com el Pier 39 de San Francisco.
De camí a San Francisco per la 1 passem per "Año Nuevo Reserve State Park". A l'entrada hi ha una cabina on s'ha de pagar l'entrada però ja són les 19 hores i el cobrador ha marxat. Les excursions són a peu i la més curta de dues milles. Ho deixem estar perquè ja no són hores però la sensació és que pot resultar interessant seguir els camins propers al mar.
Cap al vespre/nit arribem a San Francisco i després de voltar sota la pluja i boira per buscar Motel ens quedem al mateix que vam estar fa dos anys. El Redwood, al carrer Lombard però no a la part coneguda d'aquest carrer sino unes milles més l'oest.
Sopem en un Mel's Drive d'aquest mateix carrer. Exactament al 2165 Lombard St.
LES FOTOS DEL DIA
La primera visita del dia ha estat el "Mystery Spot", a 10' de Santa Cruz (mystery spot road 465)És un lloc on la ciència de la física no pot donar explicació als fets que allà succeixen. La llei de la gravetat que tots coneixem perd la seva explicació.
Es poden aconseguir postures corporals impossibles en situacions normals.
La visita és guiada i costa 5$ fer el recorregut. El parquing, 5$ més.
Després de la visita a Mystery Spot hem anat a la Cliff Road West 5321. Allà hi ha una platja amb una roca en forma d'arc. Aparcar el cotxe a l'interior costa 10$ però es pot aparcar fora i és gratuït.
La platja és plena d'algues, hi ha boira i fa fred. Ens hi estem una estona i marxem.
Vorejant la platja per aquesta mateixa carretera trobem el museu del surf. És una petita casa amb tota mena de referències al món del mar.
Encara som a Santa Cruz. El passeig de la platja és una petita recreació de Santa Mónica, amb atraccions a la vora del mar. També hi ha un petit racó reservat per a les foques i lleons marins. Com el Pier 39 de San Francisco.
De camí a San Francisco per la 1 passem per "Año Nuevo Reserve State Park". A l'entrada hi ha una cabina on s'ha de pagar l'entrada però ja són les 19 hores i el cobrador ha marxat. Les excursions són a peu i la més curta de dues milles. Ho deixem estar perquè ja no són hores però la sensació és que pot resultar interessant seguir els camins propers al mar.
Cap al vespre/nit arribem a San Francisco i després de voltar sota la pluja i boira per buscar Motel ens quedem al mateix que vam estar fa dos anys. El Redwood, al carrer Lombard però no a la part coneguda d'aquest carrer sino unes milles més l'oest.
Sopem en un Mel's Drive d'aquest mateix carrer. Exactament al 2165 Lombard St.
LES FOTOS DEL DIA
dimarts, 23 d’agost del 2011
A Monterey i Carmel, platges - Dia 23 d'agost de 2011
El dia d'avui ha estat força tranquil i relaxat però les expectatives sobre la platja no s'han complert, un dia més.
Decididament, el Pacífic no és un mar agradable per al bany. Fa fred, l'aigua està gelada, no massa neta i amb una quantitat d'algues indescriptible. A tot això cal sumar-li la boira constant que hem trobat a Carmel o Monterey, i a Morro Bay ahir. Vaja que de bany res de res.
El dia l'hem iniciat a Monterey. Un passeig per Fisherman's Wharf, unes fotos a les See Lions i poca cosa més.
Després hem anat a Carmel, una localitat plena de botigues, restaurants i motels. Totes les construccions estan envoltades de flors i vegetació molt abundant. El poble està al ben mig d'un gran bosc, i al final de tot cap a l'oest, la platja. Una platja, que com apuntava abans, està força plena d'algues. Alguns locals es banyen però amb neoprè. Avui, a la vora del mar, a pocs metres de la sorra hi havia un lleó marí.
No sabem si és molt habitual veure'ls tan a prop.
Després del "no" bany, hem anat a fer un passeig pel poble. Després de dinar a "Carmel Plaza" hem fet un recorregut en cotxe per la "17 milles". És una carretera que, com diu el seu nom té 17 milles de recorregut, mostra diferents punts de vista de la zona. Accedir costa 9'50$ i té 21 aturades on anar fent fotografies. Però una vegada més la boira no ens ha deixat veure massa cosa. De fet, la Pacífic Coast l'hem vist més emboirada que no pas amb sol.
Després d'aquest trajecte que ens ha dut prop de dues hores hem arribat a Santa Cruz, on ens allotgem en un Days Inn, per 78'50$. Breakfast, wifi, piscina inclòs.
Demà iniciarem el camí cap a San Francisco.
LES FOTOS DEL DIA
Decididament, el Pacífic no és un mar agradable per al bany. Fa fred, l'aigua està gelada, no massa neta i amb una quantitat d'algues indescriptible. A tot això cal sumar-li la boira constant que hem trobat a Carmel o Monterey, i a Morro Bay ahir. Vaja que de bany res de res.
El dia l'hem iniciat a Monterey. Un passeig per Fisherman's Wharf, unes fotos a les See Lions i poca cosa més.
Després hem anat a Carmel, una localitat plena de botigues, restaurants i motels. Totes les construccions estan envoltades de flors i vegetació molt abundant. El poble està al ben mig d'un gran bosc, i al final de tot cap a l'oest, la platja. Una platja, que com apuntava abans, està força plena d'algues. Alguns locals es banyen però amb neoprè. Avui, a la vora del mar, a pocs metres de la sorra hi havia un lleó marí.
No sabem si és molt habitual veure'ls tan a prop.
Després del "no" bany, hem anat a fer un passeig pel poble. Després de dinar a "Carmel Plaza" hem fet un recorregut en cotxe per la "17 milles". És una carretera que, com diu el seu nom té 17 milles de recorregut, mostra diferents punts de vista de la zona. Accedir costa 9'50$ i té 21 aturades on anar fent fotografies. Però una vegada més la boira no ens ha deixat veure massa cosa. De fet, la Pacífic Coast l'hem vist més emboirada que no pas amb sol.
Després d'aquest trajecte que ens ha dut prop de dues hores hem arribat a Santa Cruz, on ens allotgem en un Days Inn, per 78'50$. Breakfast, wifi, piscina inclòs.
Demà iniciarem el camí cap a San Francisco.
LES FOTOS DEL DIA
dilluns, 22 d’agost del 2011
Camí a Carmel i Monterey - Dia 22 d'agost de 2011
Seguim per la Pacific Coast Pwy destí Carmel.
El dia ha començat amb una nova alarma del cotxe. El Mustang ja ha fet massa milles en un mes i sembla que està esgotat. Avui hem hagut d'inflar les rodes. Res greu.
A Guadalupe hem trobat un cementiri que s'ha guanyat unes fotos. Gespa, reg automàtic, arbres. Força bé per descansar eternament.
Al poble de Grove hem fet un Hot Dog i uns Nachos amb formatge en un vagó de tren "Rock and Roll Dinner".
I després un passeig per la vora del mar... en cotxe. Sí, sí. Per 5$ pots accedir a la sorra de la platja amb el teu cotxe i conduir tot tocant l'aigua del pacífic. Has d'anar vigilant que el cotxe no embarranqui a la sorra però si et passa sempre trobes un paio que ràpidament t'ajuda a treure'l d'allà.
També es pot acampar i dormir amb tenda, caravana, cotxe, per només 10$.
De camí a Carmel es passa per uns quants pobles interessants, Pismo, Avila, Morro Bay, Cambria, San Luis Obispo, Gorda, Big Sur.
Els preus dels Motels són exageradament cars. A Monterey es pot dormir a preus més econòmics.
LES FOTOS DEL DIA
El dia ha començat amb una nova alarma del cotxe. El Mustang ja ha fet massa milles en un mes i sembla que està esgotat. Avui hem hagut d'inflar les rodes. Res greu.
A Guadalupe hem trobat un cementiri que s'ha guanyat unes fotos. Gespa, reg automàtic, arbres. Força bé per descansar eternament.
Al poble de Grove hem fet un Hot Dog i uns Nachos amb formatge en un vagó de tren "Rock and Roll Dinner".
I després un passeig per la vora del mar... en cotxe. Sí, sí. Per 5$ pots accedir a la sorra de la platja amb el teu cotxe i conduir tot tocant l'aigua del pacífic. Has d'anar vigilant que el cotxe no embarranqui a la sorra però si et passa sempre trobes un paio que ràpidament t'ajuda a treure'l d'allà.
També es pot acampar i dormir amb tenda, caravana, cotxe, per només 10$.
De camí a Carmel es passa per uns quants pobles interessants, Pismo, Avila, Morro Bay, Cambria, San Luis Obispo, Gorda, Big Sur.
Els preus dels Motels són exageradament cars. A Monterey es pot dormir a preus més econòmics.
LES FOTOS DEL DIA
diumenge, 21 d’agost del 2011
Costa del Pacífic - 21 d'agost 2011
Comencem la la pujada de Los Angeles a San Francisco per la carretera 1, costa oest del Pacífic.
Iniciem el camí des de Malibu tot i que la carretera comença més al sud de la ciutat de Los Angeles. Aquesta carretera va paral·lela a la costa tot i que en alguns trams s'allunya. De vegades desapareix i el camí connecta amb la 101.
Avui però hem iniciat el dia anant a Rodeo Dr i Beverly Hills per fer un passeig amb el cotxe descapotat. Bé, una americanada "imprescindible" s'hi s'ha llogat un Mustang.
A Rodeo Dr es pot aparcar el cotxe en alguns dels espais públics que són gratuïts durant una o dues hores.
Un cop feta la tonteria, hem iniciat el camí cap al Nord de California.
Després d´una estona de repòs a una de les platjes de Malibu (moltes són privades i no s'hi pot accedir) hem arribat fins a Lompoc, a l'hostal Americas Best Value. 55dolars amb taxes incloses, internet, nevera, microones, breakfast.
LES FOTOS DEL DIA
Iniciem el camí des de Malibu tot i que la carretera comença més al sud de la ciutat de Los Angeles. Aquesta carretera va paral·lela a la costa tot i que en alguns trams s'allunya. De vegades desapareix i el camí connecta amb la 101.
Avui però hem iniciat el dia anant a Rodeo Dr i Beverly Hills per fer un passeig amb el cotxe descapotat. Bé, una americanada "imprescindible" s'hi s'ha llogat un Mustang.
Un cop feta la tonteria, hem iniciat el camí cap al Nord de California.
Després d´una estona de repòs a una de les platjes de Malibu (moltes són privades i no s'hi pot accedir) hem arribat fins a Lompoc, a l'hostal Americas Best Value. 55dolars amb taxes incloses, internet, nevera, microones, breakfast.
LES FOTOS DEL DIA
dissabte, 20 d’agost del 2011
Universal Studios i Santa Monica la nit - 20 d'agost 2011
Després de dormir al cor del "Walk of Fame" ens dirigim a l'Universal Studios per recordar les atraccions que fa dos anys ens van agradar tant. Arribar al park és senzill, l'autopista 101 Nord i la 110 et condueixen. El primer a fer quan arribes és pagar el parquing, 15$. L'entrada a les atraccions costa 77$. Si compres les entrades on-line te'n regalen una altra per el segon dia (però d'això millor assegurar-se'n).
L'horari és de 9am a 9pm (estiu). El primer que recomanem és anar a l'atracció dels Simpson. És la que més s'omple i la que més cua té. A l'hora d'entrar al park només hi ha uns 10' d'espera. Cap al migdia el temps és multiplica exponencialment i de vegades hi ha cues de fins a 80'.
A les 10.30h s'inicien els tours en "español" pels escenaris dels estudis de Hollywood. Aquest tour està inclòs en l'entrada, té una durada d'uns 40' i es recorren escenaris de pel·lícules produïdes per Universal Studios.
Després d'Universal Studios hem volgut anar a comprar una samarreta dels Lakers a l'Staples Center, però una vegada més hem fet tard. Les 17h és el límit per anar de compres a USA i després d'un més pel país encara no ho hem aprés. A més, aparcar el cotxe en ple downtown és car, força car. Hi ha un munt d'espais que en diuen "parking Public" que costen entre 10 i 20$. Es pot deixar el cotxe tot el dia però, què fas tot el dia en un sol lloc de Los Angeles?
També es pot estacionar el vehicle al carrer i pagar per hores en les màquines (com si fos zona blava).
Un cop la decepció de no poder comprar a la botiga dels Lakers ens hem dirigit a Venice a recollir les vambes converse exclusives de l'Eva. Amb un disseny una mica estrident però un resultat visual que finalment ens ha agradat molt. També li ha agradat al propi venedor i protagonista de la composició final de les imatges. Li han agradat tant que ens ha demanat permís per penjar-les al facebook.
Després de Venice, Santa Monica de nit. Un passeig pel Pier per acabar pujant a la Noria (5$) i uns moments per trepitjar la sorra de la platja de Santa Monica.
Després de tot això, ja és tard, anem a dormir al Hollywood inn. L'Hotel l'hem reservat per internet in ens ha costat 53€, internet, continetal breakfast i piscina inclosos.
LES FOTOS DEL DIA
L'horari és de 9am a 9pm (estiu). El primer que recomanem és anar a l'atracció dels Simpson. És la que més s'omple i la que més cua té. A l'hora d'entrar al park només hi ha uns 10' d'espera. Cap al migdia el temps és multiplica exponencialment i de vegades hi ha cues de fins a 80'.
A les 10.30h s'inicien els tours en "español" pels escenaris dels estudis de Hollywood. Aquest tour està inclòs en l'entrada, té una durada d'uns 40' i es recorren escenaris de pel·lícules produïdes per Universal Studios.
Després d'Universal Studios hem volgut anar a comprar una samarreta dels Lakers a l'Staples Center, però una vegada més hem fet tard. Les 17h és el límit per anar de compres a USA i després d'un més pel país encara no ho hem aprés. A més, aparcar el cotxe en ple downtown és car, força car. Hi ha un munt d'espais que en diuen "parking Public" que costen entre 10 i 20$. Es pot deixar el cotxe tot el dia però, què fas tot el dia en un sol lloc de Los Angeles?
També es pot estacionar el vehicle al carrer i pagar per hores en les màquines (com si fos zona blava).
Un cop la decepció de no poder comprar a la botiga dels Lakers ens hem dirigit a Venice a recollir les vambes converse exclusives de l'Eva. Amb un disseny una mica estrident però un resultat visual que finalment ens ha agradat molt. També li ha agradat al propi venedor i protagonista de la composició final de les imatges. Li han agradat tant que ens ha demanat permís per penjar-les al facebook.
Després de Venice, Santa Monica de nit. Un passeig pel Pier per acabar pujant a la Noria (5$) i uns moments per trepitjar la sorra de la platja de Santa Monica.
LES FOTOS DEL DIA
Santa Monica i Venice Beach - 19 d'agost 2011
Avui ha tocat dia de platja, tot i que no hem tocat l'aigua.Esmorzar al Pier de Santa Monica. Fotografies als cartells del "end route 66" que han col·locat els americans per als turistes, per què el final de la ruta històrica és a la 7th street amb ... I això ja ho vam fer ahir a la nit.
Darreres compres de souvenirs i signatures en els llibres de visites que totes les botigues i museus de la ruta tenen en el mostrador d'entrada.
En definitiva, els darrers moments de degustació del viatge per la mítica carretera vinguda a menys des de fa molts i molts anys.
Després d'esmorzar, un passeig en bicicleta. Recomanacions: Al Pier de Santa Monica hi ha dos llocs on llogar bicicletes, tandems, i d'altres mitjans de transport per anar pel passeig de la platja. El del mateix Pier és més car que el que hi ha sota les escales. Però la recomanació que faig és llogar les bicicletes a Venice Beach. Són més econòmiques i et porten als mateixos llocs si les cames tenen força.
El preu que nosaltres hem pagat és de 17$ per tot el dia. La primera hora costa 7$, la segona 6$ més, a partir de la tercera ja és com si l'haguessis llogat per tot el dia.Des de Santa Monica a Venice hi ha poca estona de bicicleta. Si es vol anar cap al Nord i arribar a Malibú s'han de recórrer 5 milles.
Nosaltres hem fet un Santa Monica - Venice, recorregut a peu pels canals i tornada en bicicleta a Santa Monica amb les parades pertinents per fer fotos i enregistrar alguns vídeos.
A Venice hem dinat i ens hem topat amb una botiga que pot fer les delícies de molts. És una "converse store" on et personalitzen les teves vambes. Esculls les imatges que vulguis i en una converse blanca o negra t'imprimeixen les fotografies. Tot això en una hora i per 100$. També les envien a casa (Europa inclosa) per 25$ més. La botiga es diu The Ave Venice i està al 64 Windward Ave, Venice.
Un cop passat el dia hem decidit anar a passar la nit al carrer de la Fama de Los Angeles, just en el seu inici per l'Oest. Un motel amb un mini spa, una habitació gran amb nevera i wifi. 94$ que negociables han passat a 86$. Poc negoci hem fet !
Ara queda una breu nit a la ciutat. Un passeig per Sunset st, rodeo Dr i Beverly Hills en el Mustang descapotat. Som a Hollywood hi ha coses que no es poden deixar de fer.
LES FOTOS DEL DIA
dijous, 18 d’agost del 2011
De Victorville a Los Angeles - 18 d´agost 2011
California ja és aquí. Avui toca una visita a UPLAND, on ens trobarem al l'Encarnita i el Frank i finalment acabarem a Los Angeles.
Amb l'entrada a California l'essència de la Ruta 66 es va perdent. Les antigues "Gas Station" ja no són tan freqüents ni tan barroques. Les "atraccions turísitiques de la route 66" van desapareixen. Tot i això, al mateix Victorville on hem dormit hi ha un Museu de la ruta.
De fet, com altres Museus pels que hem passat, és més una botiga que un museu. Si ja s'han visitat els altres no cal parar en aquest. És petit i hi trobareu "más de lo mismo".
Seguint la carretera 66 s'arriba a San Bernandino.
A Rialto descobrirm un nou Motel amb habitacions Tee Pees. És el Wig Wan Motel.
Arribant a Upland trobem un Restaurant on es pot sopar (obren a partir de les 4pm) molt recomanable i gens car. És el Sycamore Inn, regentat pel Louis Alvarez, fill d'un americà i una catalana (Frank i Encarnita).
Azusa ens mostra un altre Drive-in Theatre, cinema a l'aire lliure en cotxe. Aquí tot ho fan en cotxe.
I finalment arribem a Los Angeles tot buscant el cartellet del final de la Ruta 66. Està a Broadway amb el 7th st. Però tot i que és el final originari no és el més visitat. Només hi ha un petit cartell que indica el final de la carretera penjat dalt d'un semàfor. És el final que data de 1926.
Finalment acabem dormint a Pavillions Motel, quasi a la platja de Santa Monica. Els preus a la zona són exageradaments alts. Insultantment alts. Venice és una mica més econòmic tot i que car.
PODEU VEURE ALGUNS VÍDEOS DEL VIATGE A LA PÀGINA "VIDEOS" D`AQUEST MATEIX BLOC.
Les Fotos del dia
Amb l'entrada a California l'essència de la Ruta 66 es va perdent. Les antigues "Gas Station" ja no són tan freqüents ni tan barroques. Les "atraccions turísitiques de la route 66" van desapareixen. Tot i això, al mateix Victorville on hem dormit hi ha un Museu de la ruta.
De fet, com altres Museus pels que hem passat, és més una botiga que un museu. Si ja s'han visitat els altres no cal parar en aquest. És petit i hi trobareu "más de lo mismo".
Seguint la carretera 66 s'arriba a San Bernandino.
A Rialto descobrirm un nou Motel amb habitacions Tee Pees. És el Wig Wan Motel.
Arribant a Upland trobem un Restaurant on es pot sopar (obren a partir de les 4pm) molt recomanable i gens car. És el Sycamore Inn, regentat pel Louis Alvarez, fill d'un americà i una catalana (Frank i Encarnita).
Azusa ens mostra un altre Drive-in Theatre, cinema a l'aire lliure en cotxe. Aquí tot ho fan en cotxe.
I finalment arribem a Los Angeles tot buscant el cartellet del final de la Ruta 66. Està a Broadway amb el 7th st. Però tot i que és el final originari no és el més visitat. Només hi ha un petit cartell que indica el final de la carretera penjat dalt d'un semàfor. És el final que data de 1926.
Finalment acabem dormint a Pavillions Motel, quasi a la platja de Santa Monica. Els preus a la zona són exageradaments alts. Insultantment alts. Venice és una mica més econòmic tot i que car.
PODEU VEURE ALGUNS VÍDEOS DEL VIATGE A LA PÀGINA "VIDEOS" D`AQUEST MATEIX BLOC.
Les Fotos del dia
dimecres, 17 d’agost del 2011
De Las Vegas a Califòrnia - 17 d'agost 2011
A pocs dies d'acabar la ruta 66 i continuar el viatge per les Amèriques.
Aquesta nit hem dormit a l'Hotel Escalibur de Las Vegas. Ens hem despertat amb una trucada de RAC1 del programa "Versió Camping". Només havíem dormit 4 hores així que el discurs mantingut durant l'entrevista ha estat poc fluid. El cervell encara no havia realitzat totes les connexions necessàries.
Després de dormir una estoneta més, hem iniciat al dia amb un bany en una de les tres piscines de l'hotel.
Cap a les 1 del migdia hem iniciat el viatge cap a Califòrnia. Insistim en seguir la carretera mítica tot i que el GPS prefereix qualsevol altre ruta, preferentment autopista.
La 215 sud enllaça amb la 95 sud fins a Needle. Aquí es pot recuperar la mítica carretera.
A partir d'aquí es passa per diferents pobles amb no gaire cosa a fer i veure. Amboy (Motel Cafe), Ludlow, Victorville.
Durant el trajecte parem al Bagdad Café per sopar. Són les 19h i ja tanquen així que fem una hamburguesa ràpida. El local no és gaire net però l'amo és força amable i li agrada parlar molt sobre la ruta i la història d'Amèrica.
El viatge per la 66 route a Califòrnia ha perdut interès i glamour respecte la resta d'estats. Tot i així n'han sortit algunes fotos.
Aquesta nit dormim a Victorville. Al New Corral Motel. Un cop més hem negociat una rebaixa del preu.
44 dolars amb taxes, internet, nevera, microones i un bon llit.
Les fotos del dia
Aquesta nit hem dormit a l'Hotel Escalibur de Las Vegas. Ens hem despertat amb una trucada de RAC1 del programa "Versió Camping". Només havíem dormit 4 hores així que el discurs mantingut durant l'entrevista ha estat poc fluid. El cervell encara no havia realitzat totes les connexions necessàries.
Després de dormir una estoneta més, hem iniciat al dia amb un bany en una de les tres piscines de l'hotel.
Cap a les 1 del migdia hem iniciat el viatge cap a Califòrnia. Insistim en seguir la carretera mítica tot i que el GPS prefereix qualsevol altre ruta, preferentment autopista.
La 215 sud enllaça amb la 95 sud fins a Needle. Aquí es pot recuperar la mítica carretera.
A partir d'aquí es passa per diferents pobles amb no gaire cosa a fer i veure. Amboy (Motel Cafe), Ludlow, Victorville.
Durant el trajecte parem al Bagdad Café per sopar. Són les 19h i ja tanquen així que fem una hamburguesa ràpida. El local no és gaire net però l'amo és força amable i li agrada parlar molt sobre la ruta i la història d'Amèrica.
El viatge per la 66 route a Califòrnia ha perdut interès i glamour respecte la resta d'estats. Tot i així n'han sortit algunes fotos.
Aquesta nit dormim a Victorville. Al New Corral Motel. Un cop més hem negociat una rebaixa del preu.
44 dolars amb taxes, internet, nevera, microones i un bon llit.
Les fotos del dia
De Bullhead city a Las Vegas - 16 d'agost 2011
De bon matí ens hem banyat a la piscina de l'Hotel Colorado Belle. I dues hores deprés al mític Colorado River. El riu, sí, el riu colorado.
I finalment a Las Vegas per acabar "dormint" a l'Escalibur Hotel per 44 dollars, taxes i internet incloses.
El camí cap a Las Vegas l'hem fet per autopista ja que per recuperar la carretera 66 hauríem hagut de tornar a Oatman.
A Las Vegas no és pot fer massa cosa més que passejar per l'interior dels hotels, jugar en els casinos i assistir als espectacles dels hotels.
Nosaltres hem escollit el que feien a l'Hotel New York, New York, ZUMANITY. És del Circ du Solei, solvència assegurada. Amb un descompte que ens ha donat una noia hispana de l'hotel, les entrades ens han costat 126 $, impostos inclosos. Els espectacles a Las Vegas solen ser molt més cars tot i que hi ha algunes oficines on comprar entrades a meitat de preu. Es poden comprar a la mateixa strip i es localitzen a simple vista "Half Price Tickets".
No ens ha faltat la visita a l'hotel Bellagio on cada hora fan l'espectacle de fonts amb música. Entre les 20 i les 24h l'espectacle es repeteix cada 15 minuts amb diferents músiques.
Anar en taxi a Las Vegas ens ha semblat relativament econòmic. 8$ per anar des de l'Hotel Venecia fins a l'Escalibur (al sud de l'strip). Potser l'esgotament físic ens ha fet veure que aquest era un bon preu. A la dona que conduïa el taxi no li ha sortit massa bé la carrera. S'ha passat del límit de velocitat i una patrulla de policia ha aparagut del no res, ens ha fet aturar i l'ha empaperat de dalt a baix. 280$ de multa. Una manera ràpida de recaptar diners.
Finalment ens hem passejat amb el Mustang descapotat per La Strip de Las Vegas. Això ja eren altes hores de la matinada. Demà serà un dia dur.
Les fotos del dia
Davis Camp, 2251Bullhead City, Arizona, a la Hwy 68 és un espai de picnic amb el riu Colorado com a gran atractiu. Per accedir cal pagar 10$ i pots passar tot el dia. També s'hi pot acampar i passar la nit. En el riu s'hi poden llogar motos d'aigua i els espais estan preparats per poder-hi passar el dia, fer barbacoas, etc. Un bon lloc on relaxar-se una bona estona.
El camí cap a Las Vegas l'hem fet per autopista ja que per recuperar la carretera 66 hauríem hagut de tornar a Oatman.
A Las Vegas no és pot fer massa cosa més que passejar per l'interior dels hotels, jugar en els casinos i assistir als espectacles dels hotels.
Nosaltres hem escollit el que feien a l'Hotel New York, New York, ZUMANITY. És del Circ du Solei, solvència assegurada. Amb un descompte que ens ha donat una noia hispana de l'hotel, les entrades ens han costat 126 $, impostos inclosos. Els espectacles a Las Vegas solen ser molt més cars tot i que hi ha algunes oficines on comprar entrades a meitat de preu. Es poden comprar a la mateixa strip i es localitzen a simple vista "Half Price Tickets".
Anar en taxi a Las Vegas ens ha semblat relativament econòmic. 8$ per anar des de l'Hotel Venecia fins a l'Escalibur (al sud de l'strip). Potser l'esgotament físic ens ha fet veure que aquest era un bon preu. A la dona que conduïa el taxi no li ha sortit massa bé la carrera. S'ha passat del límit de velocitat i una patrulla de policia ha aparagut del no res, ens ha fet aturar i l'ha empaperat de dalt a baix. 280$ de multa. Una manera ràpida de recaptar diners.
Les fotos del dia
dilluns, 15 d’agost del 2011
De Williams a Bullhead City (Lauglin) - 15 d'agost
Després de dormir en el Rodway Inn 66, Williams, per 68$, taxes i esmorzar inclosos, avui toca un dels darrers trams de la Ruta 66. De Williams a Oatman (localitat on els burros passegen al seu aire pel carrer que travessa el poble).
Tot sortint de Williams hem fet les darreres fotos a la localitat.
A l'inici del poble s'hi pot trobar un Bread&Breakfast, una mica car, ambientat en el Far West.
Un altre local on és recomanable entrar és el Twisters 50's Soda Fountain, amb un cadillac de color rosa a la mateixa entrada. Especialistes en gelats, també és pot dinar i esmorzar si pots esperar a les 11 del matí que és quan obren.
A Williams hem descobert els tours en tren cap el Grand Canyon. Al mateix poble de Williams es poden contractar i des d'allà surten els trens. A les 9.30h del matí en surt un cada dia que torna a Williams a les 17.30h. Arriba al Grand Canyon en un parell d'hores. Allà tens unes 3 hores per fer algun recorregut (millor fer-lo en el BUS gratuït que hi ha dins del parc nacional) per, cap a les 15.30h fer el viatge de tornada.
El primer poble després de Williams per la 66 és Ash Fork. Allà hi ha un museu (més botiga que museu) de la ruta 66 on ens informen sobre com continuar per la 66 ja que a Ash Fork la carretera queda tallada.
Selignam és la següent aturada. És un sol carrer amb unes quantes botigues de souvenirs preparades per que el turista es deixi alguns dolars. Val la pena fer un passeig i fotografia l'ambientació dels anys 50 amb la que han recreat totes les paradetes.
Seguint el camí arribem a Peach Springs on recollim un fulletó que ens informen de Tours per la cara Oest del Grand Canyon (skywalk, ràpids pel colorado, etc.).
Una aturada express a Hackberry, un poble amb una benzinera antiga i botiga de souvenirs. Poca cosa més. Allà comprem un llibre sobre la ruta amb fotografies de tot el recorregut.
Ja arribant a Oatman parem a fotografiar un poble "abandonat" que remarca la nostra guia. Encara no sabem per qué. El seu nom és "Ed's Camp".
A Oatman ens enduem una sensació que ja no és nova. Tot està tancat a les 18h. Botigues i bars. Els burros que passegen pels carrers tampoc i són. És un poble que mostra similituds amb Madrid així que decidim no aturar-nos i seguir el trajecte cap a Bullhead city.
Al costat d'aquesta localitat està l'Estat de Nevada i per tant, els primers casinos. Dormim en un d'ells, el Colorado Belle, a peus del River Colorado. El poble es diu Lauglin.
Per 39$ tenim una mega habitació amb vistes al riu. Fantàstic !
Les Fotos del dia
Tot sortint de Williams hem fet les darreres fotos a la localitat.
A l'inici del poble s'hi pot trobar un Bread&Breakfast, una mica car, ambientat en el Far West.
Un altre local on és recomanable entrar és el Twisters 50's Soda Fountain, amb un cadillac de color rosa a la mateixa entrada. Especialistes en gelats, també és pot dinar i esmorzar si pots esperar a les 11 del matí que és quan obren.
A Williams hem descobert els tours en tren cap el Grand Canyon. Al mateix poble de Williams es poden contractar i des d'allà surten els trens. A les 9.30h del matí en surt un cada dia que torna a Williams a les 17.30h. Arriba al Grand Canyon en un parell d'hores. Allà tens unes 3 hores per fer algun recorregut (millor fer-lo en el BUS gratuït que hi ha dins del parc nacional) per, cap a les 15.30h fer el viatge de tornada.
El primer poble després de Williams per la 66 és Ash Fork. Allà hi ha un museu (més botiga que museu) de la ruta 66 on ens informen sobre com continuar per la 66 ja que a Ash Fork la carretera queda tallada.
Un local curiós on es pot menjar és aquest que podeu veure a la fotografia, a Selignam. Un petit passadís ple de targetes de visita és el lloc on és fan les comandes a la cuina. L'especialitat del local són els gelats de crema de tots els gustos imaginables.
Una aturada express a Hackberry, un poble amb una benzinera antiga i botiga de souvenirs. Poca cosa més. Allà comprem un llibre sobre la ruta amb fotografies de tot el recorregut.
Ja arribant a Oatman parem a fotografiar un poble "abandonat" que remarca la nostra guia. Encara no sabem per qué. El seu nom és "Ed's Camp".
A Oatman ens enduem una sensació que ja no és nova. Tot està tancat a les 18h. Botigues i bars. Els burros que passegen pels carrers tampoc i són. És un poble que mostra similituds amb Madrid així que decidim no aturar-nos i seguir el trajecte cap a Bullhead city.
Al costat d'aquesta localitat està l'Estat de Nevada i per tant, els primers casinos. Dormim en un d'ells, el Colorado Belle, a peus del River Colorado. El poble es diu Lauglin.
Per 39$ tenim una mega habitació amb vistes al riu. Fantàstic !
Les Fotos del dia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)