dimecres, 27 de juliol del 2011

Les 9:30h. Per fi a l'Hotel - 27 de juliol 2011

Finalment hem arribat.


Ara som al Hall de l'Hotel Garden O'Hare. Són les 9:35h del dia 27. Hem gastat 36h per arribar a Chicago.
Des de l'aeroport fins a l'Hotel, un amable conductor, ens ha dut amb la seva furgoneta. És el Shuttle Bus que funciona, de forma gratuïta, en molts hotels de la ciutat. A l'aeroport hi ha una extensa zona on els microbus dels hotels van passant i recollint els clients.
Per altra banda, d'aquí cinc hores, a les 13h els Chicago White Sox ens esperen a l'estadi. No començaran sense nosaltres, oi?

Per arribar a l'estadi des de l'Hotel on som, proper a l'aeroport hem hagut de viatjar una hora en metro. Des de Cumberland, (blue line) fins a Jackson Blue (17 estacions). Allà hem fet el trasbordament i des de Jackson red hem anat a la 35th sox (4 estacions), parada de metro al costat de l'estadi.

No hem vist l'himne nacional i "visto lo visto" durant el partit, potser és el més interessant d'un esdeveniment com el beisbol. Ens ha semblat lent, poc entretingut, sense gaire emoció. I llarg, molt llarg. 3 hores de partit a ple sol i una xafogor intensa. Les localitats laterals no són gaire adequades per seguir les jugades tot i que estàvem en tercera fila.

Ens hem traslladat a la zona de darrera del Catcher. Sota l'ombra i darrera de cara al llençador (l'autèntic focus d'atenció del partit), les coses es veuen millor. Però l'esgotament arrossegat pels dos dies de vols interromputs des de Barcelona ens han passat factura. Adormits hem marxat de l'estadi quan encara quedava una entrada per jugar-se. Abans però, hem fet uns Nachos amb formatge tot i que podíem haver menjat qualsevol cosa que us imagineu. Això sí, gran o extra gran. Ja sabem que les mides petites als EE.UU. només existeixen si parlem de moda d'alta selecció.

Després del partit hem decidit pujar a dalt de tot de la ciutat: Sears Tower, ara dita Willis Tower després que aquest grup econòmic la comprés.

Des de allà dalt és pot veure més enllà de Chicago si els núvols i la contaminació ho permeten, que no era el cas. Són 103 pisos i un munt de munts de metres. Quan la van inaugurar era l'edifici més alt del món. A Taiwan en construir una altra amb més metres d'alçada.
Pujar a la Sears Tower costa 17 $ per persona que et donen dret a això, pujar i mirar.
Si vols una àudio guia el cost puja a 22.50$.

Després de tot això, cap a l'Hotel, que tenim una hora de viatge.

3 comentaris:

  1. Hola guapos! els del que guay som nosaltres fen una prova.És una passada tot el que ens expliqueu, tots us seguim a l'hora de sopar, sou el nostre 3/24 particular. Laura amb nosaltres el curs vinent, YUPI!!! no podia ser d'una altre manera. Fins aviat
    Petons des de Platja d'Aro

    ResponElimina
  2. Intento llegir el blog després de dies sense entrar-hi. Ufff ! Veig que teniu ganes d'escriure... ja ja ja.
    En resum veig que és un viatge calurós i esgotador. Espero que els plaers del viatge valguin la pena.
    Petons desde BCN City !!!
    In a few days I'll be flying to Senegal. I think the weather will be so hot than in USA.
    See you.

    ResponElimina