De Pontiac a Arcola (Amish) - 30 juliol 2011

Avui toca dinar en una comunitat Amish, a la població d'Arcola (Ilinois).
Sortim del "Fiesta Motel" a Pontiac per anar a fer un passeig per la localitat. Allà esmorzem a l'Apple Tree, un bar de "Breakfast and Dinner" econòmic, amb els plats típics dels esmorzars americans i molt acollidor.
Està al mateix centre de Pontiac i no és car. Dos "white toast", més un cafè, més un suc de taronja per 5'21$ més les propines.

En aquesta localitat hi ha força motius relacionats amb la ruta 66. Parets amb pintures, un autobús/caravana amb la que un bon home va fer la ruta durant els anys 40, etc. Val la pena fer un petit passeig.

Però el destí principal del dia és "Arcola". Una localitat de l'interior d'Illinois on hi viu una comunitat Amish força nombrosa. Ocupen una bona àrea de terreny. Les cases dels Amish estan força distanciades les unes de les altres. Entre elles, camps i camps conreats. Fruites, verdures, blat. Amb això s'autogestionen.
Per arribar a Arcola des de Pontiac primer ens traslladem a Bloomington tot seguint al "Old Route 66" que no sempre és senzill d'anar trobant. La Interestatal 55 confon sovint i el GPS insisteix en dur-te per aquesta carretera moderna.
Un cop a Bloomington val la pena sortir en direcció Arcola per la 51 Nord per veure una exposició de cotxes clàssics i una botiga dedicada en específic a la Ruta 66. A partir de les 5pm ho trobareu tancat. Els cotxes, a més d'estar exposats a l'exterior i accessibles, és poden llogar. L'empresa és Budget i el telèfon és el 1-800- 4628343. Cadillac, Porche, Mustang... Marques i models a escollir.

Un cop feta aquesta parada a Bloomington s'ha d'agafar la 54 south i després la 74 South, que et porta a Arcola. Allà, amb reserva feta prèviament, pots gaudir d'un dinar en una casa Amish acompanyats de la família. Una experiència estranya a la vegada que curiosa. Val la pena. El preu del dinar per persona és de 19'90$. Primer cal passar a pagar pel Rockome Gardens Gate, a la 125 N County rd, 425 E, Arcola Il. Sí companys, les adreces als EE.UU. són així de complicades. Un cop arribes al Rockome, pagues la reserva i et donen un mapa per poder arribar a la casa on has d'anar a dinar. Generalment està lluny del centre de reserves. I indubtablement cal arribar en cotxe. En el nostre cas vam haver de recòrrer unes quantes milles (15 minuts aprox) fins arribar a casa de Sarah.

Ja ens esperaven juntament amb d'altres grups de gent (no reserven si el grup no és de més de 4 persones). Un cop a casa dels Amish (no permeten que els facis fotografies ni els enregistris en vídeo, tot i que pel seu tarannà tranquil i pacífic tampoc et faran un mal gest si ho fas) l'home de la casa fa les presentacions pertinents: Sarah's (la dona i cuinera, Joseph, el nét i cambrer, Natalie, néta i ajudant de cuina i cambrera, i l'home de la casa de qui no recordem el nom. La organització familiar és rotundament clàssica. Ell du la veu i la resta obeeix. Ella cuina i cuida de la casa. Els fills i néts aprenen els costums Amish. L'educació la reben a casa per d'altres dones Amish que no tenen perquè està titulades com a mestres, tot i que segueixen els continguts escolars previstos i normatius. Algunes famílies Amish opten per dur els seus fills/es a escoles públiques, però no és gaire general.
El dinar és tradicional. Pa amb crema de cacauet o mantega, amanida amb trossos de bacon, blat de moro, picatostes....Tot seguit, puré de patates, fideus (noodles), mandoguilles de carn amb tomàquet, pollastre arrebossat amb salsa de poma. Aigua o té, amb força gel.
Finalment les postres. Dos pastissos. Un de préssec i l'altra de nata i xocolata. Deliciosos.
Un cop acabat el dinar la gent va marxant. Els americans no fan sobretaula.
Els Amish ofereixen fer un tomb per la granja i, a canvi d'una donació / propina / pagament, una volta amb un carruatge.
I fins aquí l'experiència Amish d'Arcola.
Un cop a Bloomington de tornada d'Arcola, continuem la Route 66 i passem per Normal, Frunks Grove, on es pot trobar una fàbrica de “Maple Sirup”. Tot seguint la carretera s'arriba a Mc Lean, un dels molts pobles fantasmes que semblen absolutament deshabitats. El so del silenci només el trenca per un tren que circula de tant en tant o per algun turista que arriba i llença unes monedes a la màquina de refrescs.

A 23 km d' Springfild trobes la localitat de Williamsville. És recomanable passar per “N Elm street” i fotofrafiar les moltes freakades de la Ruta 66 que s'acumulen en un petit espai de 50m quadrats. És molt kitch però val la pena.

A Springfiel hi ha un Motel dedicat en exclusiva a la Route 66. Per 72$ més taxes passes la nit. Tot està decorat amb motius de la Route. Per arribar cal anar al 6^th street, d'Springfield.

LES FOTOS DEL DIA