El preu del cotxe a través de ealquilerdecoches.es ens ha costat 649 euros més 500$ per retornar-lo en un altre punt dels EE.UU. Però a l'anar a recollir-lo (com és costum) ens han ofert d'altres cotxes més grans o més luxosos. Finalment hem acceptat el canvi i hem pagat 700$ extres pels 28 dies de lloguer d'un Mustang descapotable. En definitiva, el preu del cotxe per 28 dies amb taxes, dos conductors, devolució en un altre punt dels EE.UU. ens ha costat 2000 euros.
El cotxe és aquest.
Fer les darreres visites express per fer les fotos necessaries.
Visitar l'antiga casa de Michael Jordan i l'United Center.
Iniciar la ruta 66.
Aquestes són les previsions del dia. Ja veurem de què som capaços.
Arribar a la zona de lloguer de cotxes de l'aeroport no és tasca senzilla, ni ràpida.
Cal esperar un autobus de l'empresa amb la que s'ha fet el lloguer. Aquest autobús està al VESTIBULE 1E de l'aeroport. Des d'allà, i després d'un trajecte llarg en el que el Bus va fent aturades a cada terminal, s'arriba a la zona de lloguer. Un pàrquing a l'aire lliure molt gran i apartat de tot.
Després d'una estona de pensar si sí o si no, hem decidit ... SÍ. EL DESCAPOTABLE !!!
A tot això, ja eren les 11 del matí.
Amb dues hores de retard sobre l'horari estimat, i el Mustang en marxa hem volgut anar a la casa de Highland park on vivia Michael Jordan amb la seva ex-dona quan el jugador guanyava títols amb els Bulls. Però les indicacions del GPS ens han jugat una mala passada. En comptes de dur-nos al Museum Drive de Highland park ens a dut al carrer del mateix nom però de la pròpia ciutat de Chicago. Així que no hem fet més que gastar un temps valuós que ens ha acabat passant factura.
Cancel·lada aquesta primera visita, hem anat a l'United Center de Chicago (1901 W Madison St, Bus 19). Allà ens hem fet les fotos amb l'estàtua de M.Jordan. És tot el que hi ha a l'estadi.
D'aquí al cartell de l'inici de la Ruta 66 (Adams st. amb Michigan Av.). Al davant mateix del cartell el destí ens havia reservat un lloc on deixar ben aparcat el cotxe i així gaudir del reportatge fotogràfic imprescindible. Hem estat l'enveja d'uns espanyols que passaven casualment per allà i que anaven darrera d'un cotxe com el nostre però que els havia estat impossible trobar.
Després de quedar convençuts que haver pagat l'increment de preu al sr. Dollar havia estat una bona decisió, hem iniciat la ruta 66. Però el temps anava ja en contra nostre. Les 15h i encara a Chicago. Ja dúiem 4 hores de retard sobre la previsió inicial. Si això li sumem el trànsit de la ciutat, les constants pèrdues pels seus carrers i les dificultats per trobar la sortida de la Main street, el resultat és: són les 16h i encara no hem fet ni 3 milles del trajecte previst per aquest dia.
A partir d'aquí, complicacions a la carretera. Trobar la 55 per sortir de Chicago cap a Joliet no ha estat possible així que hem arribat per la 57 south, direcció Memphis. Però les complicacions encara no s'havien acabat. Arribar a Joliet ha significat gastar dues hores mes ja que estan fent obres a la carretera i ens hem vist atrapats en un caos circulatori.
Un cop a Joliet, hem hagut de buscar la OLD PRISION. Gràcies a uns avis hem pogut arribar. Les seves indicacions han estat d'incalculable valor.
De Joliet, amb el temps ja passat d'hora, a Dwight, a Odell i Pontiac, on dormirem en el "FIESTA MOTEL".
L'habitació no és gran cosa i el Motel està ple de gent amb no molt bona presència. Però per 48 dollars potser no es pot demanar gaire cosa més.
Demà els Amish... (to be continued)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada